Estiguis trist i desanimat o content, aquell dia, amb els “Tom pare no té nas” de la Sílvia sempre aconsegueixes animar-te.
Perquè la Sílvia, ens ha ensenyat molt més que cantar una cançó. La Sílvia, com a coral, ens ha ensenyat a sentir-les, en tots els sentits, sobretot, a base de metàfores. Llavors, les cançons, ja són molt més que cançons.
I la satisfacció que ens queda a una coral sencera després de cantar una cançó, segur que tampoc mai ningú l’havia sentit.
També ens ha ensenyat, a tenir ganes de ficar tot el màxim que puguem a les notes que cantem, i després, sentir-nos-en orgullosos. I en veure que el públic aplaudeix…
Sempre m’he preguntat, com ha pogut ensenyar a tanta gent, i molts d’aquests, que ara encara són nous, i altres que ens falta per aprendre, i una coral sencera que li toca progressar encara més. Per aconseguir d’una multitud de persones un sol so a la perfecció…
Nosaltres, hi ficarem tot el que puguem de la nostra part, perquè a darrere de cada concert, hi ha uns bons mesos de treball, i la coral, Sílvia, som el resultat del teu esforç i la teva empenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada