dimarts, 30 de juny del 2009
divendres, 3 d’abril del 2009
Actuació a Todtmoos
Escrit per la Cristina Martínez, la Mercè Tella, el Jaume Pedrós i el Joan Lara (Ha estat super divertit fer-ho!)
Després d’una hora i mitja de posar-nos ben guapos, hem pujat a l’autocar i hem anat cap al centre de la ciutat de Todtmoos amb ganes de tornar a triomfar. En arribar al nostre destí hem començat a preparar les veus i a assajar algunes cançons, encara que ja les teníem ben apresses.
En aquest concert ens hem trobat més públic que en el primer. Quan ha arribat l’hora hem començat amb una gran introducció en alemany del nostre traductor Joan Lara .
Totes les cançons han estat molt aplaudides i han agradat al nostre estimat públic de totes les edats.
Al final del concert ens han felicitat molt, fins i tot ens han demanat que cantéssim dues cançons més cridant-nos “otra, otra, otra..!!” és a dir, ha estat un gran ÈXIT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
A la Sílvia li han regalat una botella de licor, l’escut i la mascota de Todtmoos (un “Husky” de peluix). Al Joan li han demanat un CD de la nostra súper coral, al Nacho molts aplaudiments per tocar tant bé i al nostre fotògraf res de res.
No tenim gens de ganes de tornar a l’institut perquè tenim molts deures, però sempre ens quedarà la inoblidable Alemanya.
FINS SEMPRE!!!
En aquest concert ens hem trobat més públic que en el primer. Quan ha arribat l’hora hem començat amb una gran introducció en alemany del nostre traductor Joan Lara .
Totes les cançons han estat molt aplaudides i han agradat al nostre estimat públic de totes les edats.
Al final del concert ens han felicitat molt, fins i tot ens han demanat que cantéssim dues cançons més cridant-nos “otra, otra, otra..!!” és a dir, ha estat un gran ÈXIT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
A la Sílvia li han regalat una botella de licor, l’escut i la mascota de Todtmoos (un “Husky” de peluix). Al Joan li han demanat un CD de la nostra súper coral, al Nacho molts aplaudiments per tocar tant bé i al nostre fotògraf res de res.
No tenim gens de ganes de tornar a l’institut perquè tenim molts deures, però sempre ens quedarà la inoblidable Alemanya.
FINS SEMPRE!!!
Excursió a Bad Säckingen
Ens hem despertat les 6:45 molt cansades per culpa de no dormir, la nit ha estat curta. Ens hem arreglat, i hem anat cap a esmorzar, com cada matí ens ha omplert d’energies per començar una nova jornada.
A les 9:00 sortíem cap a Bad Säckingen, una ciutat Alemanya situada a la frontera amb Suïssa. Hem vist un museu de trompetes situat en un parc, que segons ens ha explicat el Helmut, recorda una història entre una princesa i un plebeu, que malauradament no acaba massa bé.
Desprès hem vist el riu Rhin que separa Suïssa amb Alemanya, països units per un pont de fusta que hem travessat d’una banda a l’altra, així que podem dir que també hem estat a Suïssa. Per tant hem estat amb cinc dies en quatre països d’Europa diferents.
Enmig del pont hi ha una línia blanca que divideix els dos països, i ens hi hem fet tots fotos amb un peu a cada banda.
Desprès hem anat passejant cap a la catedral i hem tingut temps lliure per visitar la ciutat, com sempre hem anat totes les botigues per veure que podíem comprar.
De tornada a l’autocar la “paraules sàvies” i la Carme s’han embolicat una mica per trobar-lo, amb altres paraules s’han perdut i el Helmut ha sortit al seu rescat.
Al migdia hem arribat i hem anat cap a dinar, avui ha estat un menjar típic del país: llenties amb verdura i una “saltxixa”.
Tot seguit hem tornat a agafar l’autocar per anar al centre poble Todtmoos (que segons el Helmut vol dir “musgo muerto”) per anar a fer les últimes compres: imants per la nevera, xocolata, galetes, arracades...
I desprès hem tornat per preparar-nos per l’actuació del vespre.
A les 9:00 sortíem cap a Bad Säckingen, una ciutat Alemanya situada a la frontera amb Suïssa. Hem vist un museu de trompetes situat en un parc, que segons ens ha explicat el Helmut, recorda una història entre una princesa i un plebeu, que malauradament no acaba massa bé.
Desprès hem vist el riu Rhin que separa Suïssa amb Alemanya, països units per un pont de fusta que hem travessat d’una banda a l’altra, així que podem dir que també hem estat a Suïssa. Per tant hem estat amb cinc dies en quatre països d’Europa diferents.
Enmig del pont hi ha una línia blanca que divideix els dos països, i ens hi hem fet tots fotos amb un peu a cada banda.
Desprès hem anat passejant cap a la catedral i hem tingut temps lliure per visitar la ciutat, com sempre hem anat totes les botigues per veure que podíem comprar.
De tornada a l’autocar la “paraules sàvies” i la Carme s’han embolicat una mica per trobar-lo, amb altres paraules s’han perdut i el Helmut ha sortit al seu rescat.
Al migdia hem arribat i hem anat cap a dinar, avui ha estat un menjar típic del país: llenties amb verdura i una “saltxixa”.
Tot seguit hem tornat a agafar l’autocar per anar al centre poble Todtmoos (que segons el Helmut vol dir “musgo muerto”) per anar a fer les últimes compres: imants per la nevera, xocolata, galetes, arracades...
I desprès hem tornat per preparar-nos per l’actuació del vespre.
dijous, 2 d’abril del 2009
Concert de la coral 1/4/09
Escrit per Paula Rubio
Tots ven arreglats varem pujar a l’autocar i varem anar a ensenyar el nostre repertori català. En arribà tots ens varem quedar sorpresos de la bellesa i modernitat de com estava construït l’edifici, i de com arribarien les nostres veus.
El concert va començar. Les cançons eres presentades per nosaltres, seguides pel Joan Lara que és el que traduïa les presentacions, que serien enteses per espectadors alemanys. Sentíem emoció, tendresa i alegria en veure que en acabar cada cançó aquells aplaudiments que ens dedicaven eren de tot cor i ens agradava que ells desfrutessin de cada cançó que nosaltres els i oferíem.
En acabar el concert ens van oferir un sopar. Varem menjar una pasta que havien fet ells acompanyada de una salsa de carn i bolets. Tots esperem que aquelles cançons els hi arribessin de una manera o altra i que ells mateixos puguessin fer la seva pròpia interpretació.
Tots ven arreglats varem pujar a l’autocar i varem anar a ensenyar el nostre repertori català. En arribà tots ens varem quedar sorpresos de la bellesa i modernitat de com estava construït l’edifici, i de com arribarien les nostres veus.
El concert va començar. Les cançons eres presentades per nosaltres, seguides pel Joan Lara que és el que traduïa les presentacions, que serien enteses per espectadors alemanys. Sentíem emoció, tendresa i alegria en veure que en acabar cada cançó aquells aplaudiments que ens dedicaven eren de tot cor i ens agradava que ells desfrutessin de cada cançó que nosaltres els i oferíem.
En acabar el concert ens van oferir un sopar. Varem menjar una pasta que havien fet ells acompanyada de una salsa de carn i bolets. Tots esperem que aquelles cançons els hi arribessin de una manera o altra i que ells mateixos puguessin fer la seva pròpia interpretació.
Imatges de la Primera actuació
Avui hem fet la nostra primera actuació en terres alemanyes, tot i no ser la oficial i tenir poc públic, ha estat una gran actuació. Ens han felicitat molt, i la premsa local i del territori on estem, n'ha parlat a les seves pàgines.
Estigueu ben tranquils, el nom del Terres de Ponent, el de Mollerussa i el de Catalunya han quedat en un bon lloc.
Les fotos són dels assajos, els nervis previs a l'actuació i de la mateixa actuació.
El Joan Lara ha fet d'interpret en cada una de les presentacions en un accent quasibé perfecte(és un crack), el Nacho més del mateix i la Silvia i els alumnes sense paraules.
I DEMÀ L'ACTUACIÓ PRINCIPAL... Quins nervis hi ha
Enllaça des d'aquí
Estigueu ben tranquils, el nom del Terres de Ponent, el de Mollerussa i el de Catalunya han quedat en un bon lloc.
Les fotos són dels assajos, els nervis previs a l'actuació i de la mateixa actuació.
El Joan Lara ha fet d'interpret en cada una de les presentacions en un accent quasibé perfecte(és un crack), el Nacho més del mateix i la Silvia i els alumnes sense paraules.
I DEMÀ L'ACTUACIÓ PRINCIPAL... Quins nervis hi ha
Enllaça des d'aquí
Subscriure's a:
Missatges (Atom)