dimarts, 30 de juny del 2009
divendres, 3 d’abril del 2009
Actuació a Todtmoos
Escrit per la Cristina Martínez, la Mercè Tella, el Jaume Pedrós i el Joan Lara (Ha estat super divertit fer-ho!)
Després d’una hora i mitja de posar-nos ben guapos, hem pujat a l’autocar i hem anat cap al centre de la ciutat de Todtmoos amb ganes de tornar a triomfar. En arribar al nostre destí hem començat a preparar les veus i a assajar algunes cançons, encara que ja les teníem ben apresses.
En aquest concert ens hem trobat més públic que en el primer. Quan ha arribat l’hora hem començat amb una gran introducció en alemany del nostre traductor Joan Lara .
Totes les cançons han estat molt aplaudides i han agradat al nostre estimat públic de totes les edats.
Al final del concert ens han felicitat molt, fins i tot ens han demanat que cantéssim dues cançons més cridant-nos “otra, otra, otra..!!” és a dir, ha estat un gran ÈXIT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
A la Sílvia li han regalat una botella de licor, l’escut i la mascota de Todtmoos (un “Husky” de peluix). Al Joan li han demanat un CD de la nostra súper coral, al Nacho molts aplaudiments per tocar tant bé i al nostre fotògraf res de res.
No tenim gens de ganes de tornar a l’institut perquè tenim molts deures, però sempre ens quedarà la inoblidable Alemanya.
FINS SEMPRE!!!
En aquest concert ens hem trobat més públic que en el primer. Quan ha arribat l’hora hem començat amb una gran introducció en alemany del nostre traductor Joan Lara .
Totes les cançons han estat molt aplaudides i han agradat al nostre estimat públic de totes les edats.
Al final del concert ens han felicitat molt, fins i tot ens han demanat que cantéssim dues cançons més cridant-nos “otra, otra, otra..!!” és a dir, ha estat un gran ÈXIT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
A la Sílvia li han regalat una botella de licor, l’escut i la mascota de Todtmoos (un “Husky” de peluix). Al Joan li han demanat un CD de la nostra súper coral, al Nacho molts aplaudiments per tocar tant bé i al nostre fotògraf res de res.
No tenim gens de ganes de tornar a l’institut perquè tenim molts deures, però sempre ens quedarà la inoblidable Alemanya.
FINS SEMPRE!!!
Excursió a Bad Säckingen
Ens hem despertat les 6:45 molt cansades per culpa de no dormir, la nit ha estat curta. Ens hem arreglat, i hem anat cap a esmorzar, com cada matí ens ha omplert d’energies per començar una nova jornada.
A les 9:00 sortíem cap a Bad Säckingen, una ciutat Alemanya situada a la frontera amb Suïssa. Hem vist un museu de trompetes situat en un parc, que segons ens ha explicat el Helmut, recorda una història entre una princesa i un plebeu, que malauradament no acaba massa bé.
Desprès hem vist el riu Rhin que separa Suïssa amb Alemanya, països units per un pont de fusta que hem travessat d’una banda a l’altra, així que podem dir que també hem estat a Suïssa. Per tant hem estat amb cinc dies en quatre països d’Europa diferents.
Enmig del pont hi ha una línia blanca que divideix els dos països, i ens hi hem fet tots fotos amb un peu a cada banda.
Desprès hem anat passejant cap a la catedral i hem tingut temps lliure per visitar la ciutat, com sempre hem anat totes les botigues per veure que podíem comprar.
De tornada a l’autocar la “paraules sàvies” i la Carme s’han embolicat una mica per trobar-lo, amb altres paraules s’han perdut i el Helmut ha sortit al seu rescat.
Al migdia hem arribat i hem anat cap a dinar, avui ha estat un menjar típic del país: llenties amb verdura i una “saltxixa”.
Tot seguit hem tornat a agafar l’autocar per anar al centre poble Todtmoos (que segons el Helmut vol dir “musgo muerto”) per anar a fer les últimes compres: imants per la nevera, xocolata, galetes, arracades...
I desprès hem tornat per preparar-nos per l’actuació del vespre.
A les 9:00 sortíem cap a Bad Säckingen, una ciutat Alemanya situada a la frontera amb Suïssa. Hem vist un museu de trompetes situat en un parc, que segons ens ha explicat el Helmut, recorda una història entre una princesa i un plebeu, que malauradament no acaba massa bé.
Desprès hem vist el riu Rhin que separa Suïssa amb Alemanya, països units per un pont de fusta que hem travessat d’una banda a l’altra, així que podem dir que també hem estat a Suïssa. Per tant hem estat amb cinc dies en quatre països d’Europa diferents.
Enmig del pont hi ha una línia blanca que divideix els dos països, i ens hi hem fet tots fotos amb un peu a cada banda.
Desprès hem anat passejant cap a la catedral i hem tingut temps lliure per visitar la ciutat, com sempre hem anat totes les botigues per veure que podíem comprar.
De tornada a l’autocar la “paraules sàvies” i la Carme s’han embolicat una mica per trobar-lo, amb altres paraules s’han perdut i el Helmut ha sortit al seu rescat.
Al migdia hem arribat i hem anat cap a dinar, avui ha estat un menjar típic del país: llenties amb verdura i una “saltxixa”.
Tot seguit hem tornat a agafar l’autocar per anar al centre poble Todtmoos (que segons el Helmut vol dir “musgo muerto”) per anar a fer les últimes compres: imants per la nevera, xocolata, galetes, arracades...
I desprès hem tornat per preparar-nos per l’actuació del vespre.
dijous, 2 d’abril del 2009
Concert de la coral 1/4/09
Escrit per Paula Rubio
Tots ven arreglats varem pujar a l’autocar i varem anar a ensenyar el nostre repertori català. En arribà tots ens varem quedar sorpresos de la bellesa i modernitat de com estava construït l’edifici, i de com arribarien les nostres veus.
El concert va començar. Les cançons eres presentades per nosaltres, seguides pel Joan Lara que és el que traduïa les presentacions, que serien enteses per espectadors alemanys. Sentíem emoció, tendresa i alegria en veure que en acabar cada cançó aquells aplaudiments que ens dedicaven eren de tot cor i ens agradava que ells desfrutessin de cada cançó que nosaltres els i oferíem.
En acabar el concert ens van oferir un sopar. Varem menjar una pasta que havien fet ells acompanyada de una salsa de carn i bolets. Tots esperem que aquelles cançons els hi arribessin de una manera o altra i que ells mateixos puguessin fer la seva pròpia interpretació.
Tots ven arreglats varem pujar a l’autocar i varem anar a ensenyar el nostre repertori català. En arribà tots ens varem quedar sorpresos de la bellesa i modernitat de com estava construït l’edifici, i de com arribarien les nostres veus.
El concert va començar. Les cançons eres presentades per nosaltres, seguides pel Joan Lara que és el que traduïa les presentacions, que serien enteses per espectadors alemanys. Sentíem emoció, tendresa i alegria en veure que en acabar cada cançó aquells aplaudiments que ens dedicaven eren de tot cor i ens agradava que ells desfrutessin de cada cançó que nosaltres els i oferíem.
En acabar el concert ens van oferir un sopar. Varem menjar una pasta que havien fet ells acompanyada de una salsa de carn i bolets. Tots esperem que aquelles cançons els hi arribessin de una manera o altra i que ells mateixos puguessin fer la seva pròpia interpretació.
Imatges de la Primera actuació
Avui hem fet la nostra primera actuació en terres alemanyes, tot i no ser la oficial i tenir poc públic, ha estat una gran actuació. Ens han felicitat molt, i la premsa local i del territori on estem, n'ha parlat a les seves pàgines.
Estigueu ben tranquils, el nom del Terres de Ponent, el de Mollerussa i el de Catalunya han quedat en un bon lloc.
Les fotos són dels assajos, els nervis previs a l'actuació i de la mateixa actuació.
El Joan Lara ha fet d'interpret en cada una de les presentacions en un accent quasibé perfecte(és un crack), el Nacho més del mateix i la Silvia i els alumnes sense paraules.
I DEMÀ L'ACTUACIÓ PRINCIPAL... Quins nervis hi ha
Enllaça des d'aquí
Estigueu ben tranquils, el nom del Terres de Ponent, el de Mollerussa i el de Catalunya han quedat en un bon lloc.
Les fotos són dels assajos, els nervis previs a l'actuació i de la mateixa actuació.
El Joan Lara ha fet d'interpret en cada una de les presentacions en un accent quasibé perfecte(és un crack), el Nacho més del mateix i la Silvia i els alumnes sense paraules.
I DEMÀ L'ACTUACIÓ PRINCIPAL... Quins nervis hi ha
Enllaça des d'aquí
Imatges del poble de St Blasien
Aquest matí hem visitat aquest poble situat a pocs quilòmetres de Todmoost, aquí i pode veure algunes de les imatges d'aquesta visita.
Enllaça des d'aquí
Enllaça des d'aquí
Imatges de Todmoost
Imatges del poble on es troba el nostre alberg. Tranquil i molt arreglat, en aquest moments es troba, encara, força ple de neu desprès de la intensa nevada de les setmanes anteriors.
Enllaça des d'aquí.
Enllaça des d'aquí.
Imatges al Dom de St Blasien
El Dom de Sant Blasien, és una edificació que impresiona, blanca i circular en el seu interior, que conté imatges de Sant Ignacío de Loyola.
Enllaça clicant des d'aqui
Enllaça clicant des d'aqui
dimecres, 1 d’abril del 2009
Històries d'aquest matí, ... A punt d'actuar
L'habitació de les 3 de primer(Isabel-Ariadna i Esther)
Avui ens hem despertat a les 7:00 per planxar-nos o arrissar-nos el cabell amb la planxa de l’Esther i hem anat a la habitació de l’Esther, l’Ariadna i la Isabel. Després hem anat a esmorzar.
A esmorzar hi havia coses molt bones: Panets, melmelades, formatges,cereals, llet, pernil dolç, mel, sucs, ... Podem agafar el vulguem i la quantitat que vulguem, jo he menjat un tros de pa amb formatge i m’he begut un vas de té amb llimona.
A l’acabar fem cadascú deixa els plats i els coberts al seu lloc, i fem reciclatge de tot el que sobra.
Després hem anat St. Blasien, un poble proper a Toodmost, segons ens ha explicat el Helmut hi estudien nois de les millors europees, són gent de la “elite” que surten sabent 5 idiomes ben parlats. Hem vist la catedral del poble, que aquí anomenen Dom, és molt curiosa tota blanca per dins i circular, té uns grans finestrals. És molt maca, tots hi hem entrat, s’hi estava bé a dins perquè a fora feia molt fred i el terra estava tan gelat que fins i tot era perillós perquè semblava una pista de patinatge.
Quan hem sortit hem anat a visitar el poble, està ple de canals d’aigua i està molt cuidat, hem anat a un bar a prendre un suc i menja uns pastissos de xocolata boniiiiiisímssssssss.
Quan hem acabat hem anat cap a Toodmost, hem visitat el poble, el parc tot nevat amb anecs, l’església i els carrers ple de botigues, que com sempre ha estat el lloc que més hem visitat.
A les dos arribàvem altre cop a l’Alberg per dinar: Sopa de ceba i pollastre amb pure de patates, i de postre yogurts.
Per la tarda hem descansat i preparat per l’actuació d’avui.
Totes estem molt nervioses pel concert, perquè a lo millor ens equivoquem. Us deixo que ara ens hem de canviar.
Ja us explicarem.
Avui ens hem despertat a les 7:00 per planxar-nos o arrissar-nos el cabell amb la planxa de l’Esther i hem anat a la habitació de l’Esther, l’Ariadna i la Isabel. Després hem anat a esmorzar.
A esmorzar hi havia coses molt bones: Panets, melmelades, formatges,cereals, llet, pernil dolç, mel, sucs, ... Podem agafar el vulguem i la quantitat que vulguem, jo he menjat un tros de pa amb formatge i m’he begut un vas de té amb llimona.
A l’acabar fem cadascú deixa els plats i els coberts al seu lloc, i fem reciclatge de tot el que sobra.
Després hem anat St. Blasien, un poble proper a Toodmost, segons ens ha explicat el Helmut hi estudien nois de les millors europees, són gent de la “elite” que surten sabent 5 idiomes ben parlats. Hem vist la catedral del poble, que aquí anomenen Dom, és molt curiosa tota blanca per dins i circular, té uns grans finestrals. És molt maca, tots hi hem entrat, s’hi estava bé a dins perquè a fora feia molt fred i el terra estava tan gelat que fins i tot era perillós perquè semblava una pista de patinatge.
Quan hem sortit hem anat a visitar el poble, està ple de canals d’aigua i està molt cuidat, hem anat a un bar a prendre un suc i menja uns pastissos de xocolata boniiiiiisímssssssss.
Quan hem acabat hem anat cap a Toodmost, hem visitat el poble, el parc tot nevat amb anecs, l’església i els carrers ple de botigues, que com sempre ha estat el lloc que més hem visitat.
A les dos arribàvem altre cop a l’Alberg per dinar: Sopa de ceba i pollastre amb pure de patates, i de postre yogurts.
Per la tarda hem descansat i preparat per l’actuació d’avui.
Totes estem molt nervioses pel concert, perquè a lo millor ens equivoquem. Us deixo que ara ens hem de canviar.
Ja us explicarem.
Les de 4t també escrivim
1.4.09, 15:15h habitació número 25 (les nenes de 4t d’ESO.)
Estem cansades. Podríem dir que ahir a la nit vam sortir de “festa”. Molta música, molts riures, crits, cançons... Vam continuar fins a la matinada fins i tot vam crear la nostra pròpia cançó que sentin-ho molt no podem compartir amb tots vosaltres, perquè com hem dit anteriorment, es la nostra cançó!
- Ai!! Clara color blanc o bé rosa?
- No no, primer va el reforçador – Diu la Marina.
- Jo crec que queda millor el color blanc ja que anem de negre i blanc al concert – Diu l’Anna.
- Doncs jo em posaré el color rosa perquè em queda millor – Diu la Maria.
- La Claudia diu que es millor posar una mica de transparent després del color.
- Jo primer, em llimaré les ungles – Diu l’Anaïs.
- Ah!, doncs quan acabis em passes la llima – Diu l’Anna.
- Jo primer em trauré el color que porto amb l’asetona i després m’ho pintaré de color blanc – Diu la Marina.
Es veu clarament que estem fent una sessió de manicura per estar ben guapes al concert d’aquest vespre.
A per cert, ara aprofitem per explicar-vos una mica el que em fet durant el matí. Hem visitat la ciutat de St. Blasien: la seva catedral; la plaça on, com diu el Helmut i és tot però no hi ha res, hem comprat, hem fet un beure... També hem conegut el poble on estem allotjades (Todtmoos).
MOLTISSIMES FELICITATS A LA SENYORETA ANNA VISA, QUE AVUI COMPLEIX 16 ANYETS ( ELS MILLORS...jeje), I JA VEUS QUE ENCARA QUE ENS TROBEM A MOLTS KM DE DISTÀNCIA ENS ENRECORDEM DE TU I DE TOTS ELS DE 4t.
CONTINUARÀ...
Estem cansades. Podríem dir que ahir a la nit vam sortir de “festa”. Molta música, molts riures, crits, cançons... Vam continuar fins a la matinada fins i tot vam crear la nostra pròpia cançó que sentin-ho molt no podem compartir amb tots vosaltres, perquè com hem dit anteriorment, es la nostra cançó!
- Ai!! Clara color blanc o bé rosa?
- No no, primer va el reforçador – Diu la Marina.
- Jo crec que queda millor el color blanc ja que anem de negre i blanc al concert – Diu l’Anna.
- Doncs jo em posaré el color rosa perquè em queda millor – Diu la Maria.
- La Claudia diu que es millor posar una mica de transparent després del color.
- Jo primer, em llimaré les ungles – Diu l’Anaïs.
- Ah!, doncs quan acabis em passes la llima – Diu l’Anna.
- Jo primer em trauré el color que porto amb l’asetona i després m’ho pintaré de color blanc – Diu la Marina.
Es veu clarament que estem fent una sessió de manicura per estar ben guapes al concert d’aquest vespre.
A per cert, ara aprofitem per explicar-vos una mica el que em fet durant el matí. Hem visitat la ciutat de St. Blasien: la seva catedral; la plaça on, com diu el Helmut i és tot però no hi ha res, hem comprat, hem fet un beure... També hem conegut el poble on estem allotjades (Todtmoos).
MOLTISSIMES FELICITATS A LA SENYORETA ANNA VISA, QUE AVUI COMPLEIX 16 ANYETS ( ELS MILLORS...jeje), I JA VEUS QUE ENCARA QUE ENS TROBEM A MOLTS KM DE DISTÀNCIA ENS ENRECORDEM DE TU I DE TOTS ELS DE 4t.
CONTINUARÀ...
Un primer dia SENSACIONAL a Alemanya
Desprès d’esmorzar vam agafar l’autocar per anar a Freiburg, pel camí el Helmut ens va explicar que La Selva Negra, és un territori de 198 Km de llarg. Es diu així per dues raons.
1. La primera és que, si ens fixem en l’interior del bosc, ens els arbres, es veu totalment fosc.
2. La segona és que, antigament, aquest terreny era tenebrós, fosc, mortal... Si penseu el color perfecte per descriure això, és el negre.
Aquests diuen que són els motius pel qual es diu que és la Selva Negra.
Freiburg és una ciutat bonica i tancada, el terra és tot de pedra ja que té un origen antic, té una catedral i un petit museu que antigament va ser una antiga ambaixada, residència dels governants i punt de rebuda de reis i reines.
Desprès de dinar varem anar al llac Titisee, ens va sorprendre que el llac estava congelat i havia un munt d’ànecs collverds i altres morts de fred.
Al cap d’una hora ens varem trobar a l’autocar per tornar cap a l’alberg.
Desprès d’un bon sopar: pasta amb carn i tomata, sopa, mousse de maduixa i també amanida. Varem gaudir d’un petit espectacle format per músics: una violinista, una flautista, un guitarrista, un percussionista, el Nacho amb la bandurria i la guitarra, ... Va ser un moment màgic per tots, ens van ensenyar una dansa grega i francesa, amb la qual tots varem ballar.
En resum va ser tot plegat un dia immillorable.
Fotografies de la Trobada musical
Aquest vespre ens hem reunit a l'Alberg amb gent del país, ha estat GENIAL!!!!
Les imatges ho diuen tot.
Enllaça des d'aquí
Les imatges ho diuen tot.
Enllaça des d'aquí
Ampli recull d'imatges
Aquí hi va un ampli recull de fotografies que ha fet diversa gent, en total són 174 fotos. Us podreu fer una idea del que és l'alberg, com ha anat el primer dia, com ens ho passem i tot plegat.
Enllaça des d'aquí.
Enllaça des d'aquí.
La nit de l'arribada i segon dia de viatge
Diari Esther Canela
31 de març de 2009
Ja hem arribar a l’alberg i en Helmut, el que ens guia, ens ha explicat les regles. Tot seguit hem sopat: enciam, sopa de verdura, un tall de carn una miqueta dur, “repollo” patates al caliu amb formatge gratinat i pure de poma amb una mica de canela pel damunt.
Ara ens hem posat a les habitacions i ja són les 00:02 i estem rient molt per culpa meva, perquè m’he estirat al llit i he tocat la barana de ferro i m’he enrampat, llavors he fet veure que em moria i l’Ariadna no parava de riure i l’Isabel se l’aguantava.
Llavors he tornat a enrampar-me i l’Ariadna encara reia més.
31 de març a les 17:13
Avui hem anat a Friburgo i ens han deixat temps per mirar i comprar alguna coseta, jo m’he comprat un anell i una pulsera. Desprès hem anat a dinar a una cerveseria restaurant i tot era molt bo, desprès de dinar hem anat a veure el llac Titise. També ens han deixat una hora lliure.
Ara estic asseguda i avorrida perquè la Isabel es marejava i se n’ha anat a asseure més a prop. Ara escoltaré una estona a Helmut, no para mai de xerrar, encara que digui que ens deixa una estoneta per descansar i ell ens explica acudits.
Diari de la Isabel
Ara ja hem arribat a Alemanya, tots amb cara de cansats, però el Pedrós ens ha dit que ens ho passarem super-mega-bé, però jo no penso amb això, ara penso en dormir, dormir, dormir i més dormir. Ja són les 18:40 hores de la tarda i ja hem passat la frontera!! Tot allí és el triple de car ...
Per fi hem arribat i un senyor ens ha vingut a rebre, no me’n recordo com es diu , però és molt simpàtic i és el guia de la sortida.
Ara hem sopat de menú: sopa de coses rares flotant, carn boníssima amb patates i formatge i remolatja i de postres compota de poma.
Ja som a les habitacions, jo dormo dalt la llitera, però el problema serà fer el llit, per que no el se fer, aquest llit és molt raro, per això me l’ha fet l’Ariadna, quina sort que he tingut!
També hi ha l’Ester que dorm al llit i no para de riure amb l’Ariadna, es clar, riuen de mi.
En fí: Bona nit!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)